Somnis
| 25 octubre 2011Aquesta nit he tingut un somni. No recordo com era, encara que he intentat fer-ho moltes vegades, no ho he aconseguit. Només he aconseguit recordar els sentiments i les sensacions que he tingut durant aquest, ja que han sigut profundes, i he tingut cert malestar a causa d’elles.
No se què devia somiar, però he passat molta por, nervis i força estrès. Això m’ha acompanyat gran part del dia. He esperat una mala notícia, una discussió… Algun moment del dia que em fes sentir igual que el somni.
Això no ha passat. El dia ha anat rodat. Me n’alegro molt, realment, però també em sento estúpida, ja que per un somni he passat tot el dia esperant un succés dolent… Ni que tinguéssim la sort de saber gràcies als somnis les possibles desgràcies properes. Si fos així, estaríem sempre preparats, no ens doldrien tan els moments dolorosos de la vida.
Però no tenim aquesta sort. Hem d’aixecar-nos cada dia sense saber com anirà el dia. Un dia que semblava meravellós pot acabar sent un desastre, i un dia horrible pot acabar sent el millor. Tot i que realment, aquests canvis inesperats, tan els bons com els dolents, són aquells que ens fan créixer, aquells pels quals, ens enfortim i canviem poc a poc, ja que no es poden canvia, perquè precisament no te’ls diu el somni de la nit anterior, no te’ls esperes.
Jo,probablement, continuaré tenint somnis que em facin esperar el pitjor dels pitjors, i d’altres pels quals esperi un gran moment, però espero, que cada dia hi hagi sorpreses gràcies a les quals vagi creixent, amb el temps.
Marina
Marina, m’ha agradat el teu escrit entorn de la possibilitat de predir el futur. No estic gaire segur que això de saber què passarà fos una “sort”. Ara ja ens costa gaudir del present a causa dels nostres temors o desigs… imagina’t si en lloc de temors ja sabéssim les desgràcies segures! El present desapareixeria? No ho sé.
Algunes observacions pel que fa al redactat:
– “No recordo com era, encara que he intentat fer-ho moltes vegades, no ho he aconseguit” podria dir-se així “He provar de recordar-lo però no ho he aconseguit.”?
– “Només he aconseguit recordar els sentiments i les sensacions que he tingut durant aquest, ja que han sigut profundes, i he tingut cert malestar a causa d’elles.” (repetits “aconseguit” i “tingut”). Podria dir-se “Tan sols aconsegueixo recordar les fortes sensacions de malestar que m’ha provocat”?
En ambdós casos he esporgat. No sé si m’he menjat alguna idea important, a mi em sembla que no. En tot cas, és important que això d’esporgar ho tinguis sempre present!
Fins al proper escrit!
Josep Maria